No vam cabre al bus...quina putada!

El 12 d’octubre és l’aniversari de Coyhaique i per tant, aquest cap de setmana també va ser per nosaltres un cap de setmana llarg, Havíem decidit que aniríem a Puerto Tranquilo, al costat del Lago General Carrera. Allà teníem previst visitar les Capillas del Mármol, fer una caminadeta pel Glaciar de los Exploradores...vaja, un cap de setmana, per sort de l’Eloi que dijous va arribar, ben completet.

Però...vam tenir un petit problema...Quan vam ser a la taquilla per comprar el bitllet de bus, ens vam trobar que estava ple. La nit abans no havíem anat a dormir massa d’hora i no estàvem en plenes facultats per pensar massa alternatives. A cop calent vam decidir agafar un bus cap al Parc Nacional de Queulat i allà anar a veure el Ventisquero Colgante.

Teníem previst acampar al Parc Nacional i per això havíem avisat al conductor del bus que ens deixés a l’entrada del mateix parc. Quan portàvem cinc hores de viatge per la carretera Austral (única via de comunicació de la Patagonia chilena i tot i així sense asfaltar), vam veure que era fosc, que plovia i que estàvem al cul del món i que no anàvem gens preparats...ens va venir el canguelis. Vam demanar al conductor si enlloc de deixar-nos on havíem quedat ens podia deixar a Puyuguapi, el poble més proper al parc. Allà pensàvem dormir en un hospedaje i l’endemà ja aniríem al parc. Una bona senyora del bus ens va comentar que ella treballava en unes termes abans d’arribar al poble i que si volíem, podíem dormir allà. La resta de la història l’explico en imatges...

Quina gran putada haver perdut el bus del matí, oi?