dijous, 26 de novembre del 2009

Hi ha dies que no saps on és el cami... (per sort)


Per sort, hi ha dies que no saps on és el camí. Intentes buscar-lo però n'hi ha molts per escollir. N'hi ha de fàcils,  n'hi ha de difícils. N'hi ha de curts i n'hi ha de llargs. N'hi ha de rectes i n'hi ha que tenen més revolts que la carretera de Runés. N'hi ha de plans i n'hi ha que tenen pujades i baixades, o fins i tot, algun obstacle pel mig. Hi ha tants tipus de camins com decisions que podem prendre, com pensaments que podem tenir, com persones que coneixem, com sentiments que sentim. Mai hi ha un camí clar, per molt que ens volguem enganyar.


Però per sort, de tant en tant, jo perdo el camí. L'esforç de buscar-lo em comporta patiments. A més, segurament mai l'acabaré trobant. Si més no, moriré en l'intent...

http://www.youtube.com/watch?v=79foFSDoOxY

2 comentaris:

  1. tornant a Berga vaig tirar molles de pa per si no trobes el camí cap a casa!!!!!http://www.youtube.com/watch?v=ewfP7ygiTsw

    ResponElimina
  2. Però el camí està per Sort?? no serà la carretera cap a Llavorsí?? Queda una mica lluny d'aquí... Suave, suave, su, su, suave... me pondré con mis quereseres y deixaré de dir burrades... jajaja

    ResponElimina