Hi ha dies que no saps on és el cami... (per sort)

Per sort, hi ha dies que no saps on és el camí. Intentes buscar-lo però n'hi ha molts per escollir. N'hi ha de fàcils,  n'hi ha de difícils. N'hi ha de curts i n'hi ha de llargs. N'hi ha de rectes i n'hi ha que tenen més revolts que la carretera de Runés. N'hi ha de plans i n'hi ha que tenen pujades i baixades, o fins i tot, algun obstacle pel mig. Hi ha tants tipus de camins com decisions que podem prendre, com pensaments que podem tenir, com persones que coneixem, com sentiments que sentim. Mai hi ha un camí clar, per molt que ens volguem enganyar.

Però per sort, de tant en tant, jo perdo el camí. L'esforç de buscar-lo em comporta patiments. A més, segurament mai l'acabaré trobant. Si més no, moriré en l'intent...

http://www.youtube.com/watch?v=79foFSDoOxY

El viatger

En aquesta acualització em faran la feina els Mecatxis, i aprofito per dona'ls-hi records des d'aquest cul de món!

EL VIATGER- MECATXIS

És la història del viatger

que un bon dia va creuar el mar

perquè el vent li cremés la cara,

per conèixer sense descans.

És la història del viatger
que un bon dia com qui no vol

fart de tanta tonteria va decidir...

obrir els ulls al món!

Home de poques paraules i cor valent.

Rastre de fang a les mans on acaba el cel.

Hi ha alguna cosa que l'empeny a marxar lluny d'aquí

per trobar la peça que el seu cos mai no havia tingut.

És la història del viatger

que un bon dia va creuar el mar

perquè el vent li cremés la cara,

per conèixer sense descans.

És la història del viatger

que un bon dia com qui no vol

fart de tanta tonteria va decidir...

obrir els ulls al món!

Convençut i sense rancúnia ha pres la decisió

de cap a peus, no hi ha marxa enrera.

I emprèn un llarg viatge tot sol,

d'aquí a un temps ens trobarem

adéu, CUIDEU-VOS MOLT!!!!

És tan de nit i és freda i se sent sol
com un mussol sota el llençol.

Suspesa, torna a casa i sent remor

de buit i enyor, rumiaré potser quan surti el sol.

És la història del viatger

que un bon dia va creuar el mar

perquè el vent li cremés la cara,

per conèixer sense descans.

És la història del viatger

que un bon dia com qui no vol

fart de tanta tonteria va decidir...

obrir els ulls al món!

I si la voleu escoltar:

http://www.lastfm.es/music/meCatxiS/_/EL+VIATGER

Adéu, cuideu-vos molt!!!
Una abraçada!